Una franja de mar s´estén devant la mirada incrèdula del viatger. Ell és a tocar de l´aigua i l´horitzó reposa per gravetat al bell mig de la seva retina. És a tocar de l´aigua sotmès al bronzit de la constant agitació de la cota cero.
A través de l´estudi de la Perspectiva, el viatger havia après que la línia de terra era una línia recta. Però gràcies a aquell viatge descubrí que entre la línea de terra i la línia de mar no s´acaba de definir mai un territori estable. Fins i tot s'havia plantejat el difícil que fora dibuixar una perspectiva del mar, no tan sols pel fet incongruent de que per fer-ho hagués de partir de la línia de terra, sino , i sobre tot, pel fet evident de que per sobre la línia de mar no hi havia excessives coses a representar, i sí en canvi sota la superfície, que n´és l´ambit de tota activitat marina i, presumiblement, de les arquitectures que l’acullen. Però ni de bon tros era la representació del mar en perspectiva el tema que més l´inquietava.
Enfilà pendent amunt per mirar de resoldre l´enigma. Amb la distància el brogit s´amortia, l´agitació s´alentia, el color s´aplanava, la textura es simplificava, el detall desapareixia. Tota la informació de la cota cero s´esvaía.
Tanmateix l´horitzó del mar el perseguía, s´anava alçant a mesura que ell s´enfilava més amunt. La franja de mar cubria ara pràcticament tot el seu camp de visió. En aquest punt, amb un ritual gairabé ancestral, el viatger desplegà els seus trespeus, plantà les seves càmeres, ajustà meticulosament els paràmetres i es concentrà intensament tot observant l´escena abans de disparar, com si en aquest esforç titànic podés transformar tota la energia del moment i conduir-la fins a la pel.lícula a fi de documentar el punt precís en que el món s´havia quedat.
No sabia si la imatge que en resultaria prodria aclarir l´enigma que el neguitejava o si per contra, n´afegiria de nous i més complexes. No dubtà ni un moment. Apretà ben fort les parpelles per no veure el que passava, i disparà.
